Retaules que hi són i que no hi són, els tresors de l’església, les parròquies, campanars i campanes

Els retaules que hi són i que no hi són

jaumeforner_flagelaciocrist_agnesmalanyanes_3392jaumeforner_staagnes_degollacio_agnesmalanyanes_3396jaumeforner_staagnes_rebutja_anell_agnesmalanyanes_3397

jaumeforner_staagnes_rep_palma_agnesmalanyanes_3402jaumeforner_creucalvari_agnesmalanyanes_3403jaumeforner_calvari_agnesmalanyanes_3406

El  primer retaule major, conegut, de l’església de Santa Agnès és una obra de Jaume Forner data del 1535-1536 es tracta d’una pintura al tremp i  oli sobre fusta, format per  6 taules  Relata en diferents escenes el martiri de Santa Agnès.  Al 1680  la parròquia decidí encarregar la construcció d’un nou retaule pel mal estat en que es trobava i el retirà. Actualment  aquestes són les taules que es troben conservades al Museu Diocesà

Jaume Forner fou un pintor renaixentista nascut al Rosselló, morí a Barcelona el 1555.

20170211_213359

El Retaule Major  de Jaume Roix ( o Roig) data del 1681  format per una predel.la, dos cossos i el coronament. Al mig hi ha incorporat un sagrari de principis del S XVII

“….Un any abans el rector de l’església i una part dels amos es reuniren per determinar la fabricació d’un altre altar i prometre donar cada certa quantitat ja en diner i ja en espècie. Congregat el poble el 27 d’abril de 1681 amb la presidència del senyor rector i obrers  es firmà el contracte amb l’escultor tot pel preu de 300 lliures, cada parroquià donà un trentè dels fruits que recollia, i el senyor rector , per ser propietari del mas Verdaguer, ara anomenat el Molí també, a més cent lliures…”  El retaule passà temps només esculpit, més endavant contractaren el daurador Joan Colubran.

 

L’Orfebreria

20170211_20155720170211_20161620170211_20164320170211_201523

Estan custodiats i s’exposen a l’església en dates assenyalades: Un reliquiari de plata daurada del S XVI, Una Creu processional d’argent del 1576, Canelobres de plata del 1622, un encenser de plata del S XVI, un Salpasser del S XVII, un Calze del S XVI, una Naveta, una Custodia i una Crismera

 

La funció de les parròquies a l’edat mitjana

esglesia-santa-agnes-1912
Església de santa Agnès de Malanyanes 1912

Creades a partir de l’existència o de la nova creació d’una església, les parròquies foren els elements vertebradors i estructuradors del territori així com de l’enquadrament de la població, localment, sobretot en l’àmbit rural, el majoritari, a la Catalunya medieval. Tot i que la cristianització s’iniciava durant l’imperi romà, és durant el període visigot que s’estén el culte i amb ell la construcció d’esglésies.

cuyas_7902_full esglesia de santa agnes

Església de Santa Agnès (data?) Fons Cuyàs / Cartoteca digital

A l’edat mitjana les parròquies esdevingueren espais d’acolliment  i de referència de la població, tenien una funció de cohesió i de defensa de la comunitat local  però també de control i d’ òrgan receptor de tributació dels parroquians, tributació que recollia qui en tingués el patronatge, laics, bisbat o monestirs.

Campanars i campanes

img-20170208-wa0003

L’espadanya i la torre són les formes més usuals de campanar, la primera però apareix més tard sempre descansa en el frontal de l’edifici  o en els murs laterals.

La torre està situada en un angle de l’església o en la cúpula de creuer, normalment es de base quadrada, estava coronat per una piràmide però en transformacions posteriors quedaren coronades per merlets

cuyas_7905_full esglesia santa agnes

Església de Santa Agnès de Malanyanes (data?) Fons Cuyàs /Cartoteca digital

L’obra a l’ interior era de fusteria amb varis sostres continguts, sostinguts per bigues, tenien una escala de peu per a comunicar un pis amb l’altre, posteriorment es construïren escales d’obra , externament es divideixen en 2 o 3 cossos separats per unes ornamentacions o cornises geomètriques

mestres campaners

La campana no era solament per us religiós sinó que regulava la vida de tota la comunitat vilatana.

baixa

Al segle IX, la trobem ja a tota  l’Europa cristiana, la forma però no era la que coneixem era  quadrada de 4 o 8 cares. Amb el temps esdevindrà la forma circular.