Rec endins

La vegetació de Ribera

3.jpg

L’aprofitament de l’aigua

 

Al llarg dels s IX i X les comunitats pageses ja havien organitzat una xarxa de canalitzacions i recs per  a regar les terres i per a fer funcionar els Molins fariners. El s XI es un període de creixement econòmic augmenten la quantitat de terres conreades especialment les de regadiu i  de vinyes.

 

Amb l’aparició del feudalisme el dret de l’aigua passa de ser un bé comú controlat per la població amb el vist i plau del comte, a ser un bé monopolitzat pel senyor feudal exercint els drets del comte, apareix el monopoli de l’aprofitament de l’aigua. Que es concreta amb la concessió de permisos per al seu ús tant per a regar com per a la instal·lació de molins

A  mitjan segle XIV,al Vallès hi ha una xarxa perfectament establerta de molins, controlats pel senyor Jurisdiccional i  una xarxa de recs i rescloses per al regadiu.

 

4

 

Els conflictes per a l’ús de l’aigua venen de lluny mostrant-nos que ha estat un element essencial per a la vida dels humans i que mai n’ha sobrat . S’han creat al llarg del temps normes i lleis per a la seva utilització i repartiment així com  mesures per al manteniment de les canalitzacions, la lliure circulació i  per evitar la contaminació de l’aigua. I organitzacions de la pagesia per regular el seu ús, més endavant les Comunitats de regants en seran un clar exemple.

 

El Llegendari

 5

 

 Les llegendes estan lligades a un lloc i a la història dels seus habitants . L’imaginari col·lectiu crea amb variacions al llarg del temps una història que explica fets relacionats amb la comunitat amb les creences i els costums. Malgrat la història que explica no sigui certa el

que sí és cert és allò que ens comunica. Sovint han tingut una funció de transmissió de fets ocorreguts en el passat, de difusió de creences, de normes socials i de comportament. Han servit en molts cassos també per transformar aquest imaginari col·lectiu a una altra realitat.

Les llegendes creen una relació afectiva i de pertinença a la comunitat, són sabers compartits

 

El Llegendari de la Roca: El cas del Cavaller Astut, El Drac de 7 caps, L’heroïna  Adelaidis o Els túnels del castell, en són un exemple

 

Els pous de glaç La necessitat de conservar els aliments va impulsar la construcció dels pous de glaç, excavacions circulars de fondària i diàmetre variable, revestides amb pedra seca que utilitzaven per guardar el glaç o la neu que recollien en geleres pròximes al pou. El fet d’estar enclotat i en una zona més aviat a l’obaga permetia que les temperatures nocturnes afavorissin la conservació i manteniment del glaç.

6

Estructura d’un pou de glaç

7

Localització de pous de glaç al Vallès