Les marededéus trobades, els cultes precristians. Els aplecs, les funcions guaridores. Un camí de trashumancia

Les marededéus trobades i els cultes precristians

ermita-de-santa-maria-de-malanyanes-1912
Ermita de Santa Maria de Malanyanes 1912

Catalunya compta amb una abundant mostra d’ermites i santuaris dedicats a sants santes i marededéus, amb les més diverses advocacions , títols i funcions, es troben disseminades per les muntanyes, planes, valls, boscos, encreuament de camins o bé al costat de rius o torrents

JOFRE-OK2

Joan Amades assenyala a “Costums i creences del folklore de Catalunya” un seguit de pràctiques usos i devocions  contra l’esterilitat femenina com les cintes o mides associades amb determinades marededéus  o les pedres rossoladores, pedres amb forma fal·liforme que segons es deia ajudaven a les noies a trobar marit i a les casades a ser mares

El costum de rogatives o pregaries per la pluja, demanar la pluja necessària per al germinació i creixement dels esplets i sembrats . Processons per eradicar plagues als camps, per allunyar tempestes i pedregades

HE0108201

Ritus de fecunditat humana i ritus agraris, M Delcor : “ Les dones estèrils que demanen a marededéus donar-los fills, camperols que supliquen a la verge de fer ploure , ens semblen perpetuar les dones i els homes del paganisme romà o de la prehistòria els quals per motius semblants també invocaven a les deesses mares. Però aquests indicis tots sols serien massa vagues per a poder determinar quina divinitat pagana podria haver substituït la  marededéus no observéssim la presència d’un bou vinculat a la llegenda”

cibele

El bou o el toro era un element clau en els ritus de la Magna Mater, Cibele, en els que l’iniciat rebia la seva sang, es tractava de ritus purificadors i catàrtics. En les llegendes cristianes el brau deixa de ser instrument de salvació directe

cybele

Cibele

Es reforçaria la configuració de reminiscències paganes segons les quals l’església hauria assimilat i cristianitzat els” llocs sants” a l’entorn de fonts, torrents i rierols on en èpoques anteriors els primitius pobladors haurien practicat els seus cultes i ritus de fecunditat

L’abundor d’aigües es relaciona estretament amb la caça i la recol·lecció, són zones privilegiades pel pas d’animals i vegetació comestible i remeiera

Caldria però a més cercar dades de caràcter històric i arqueològic per poder donar veracitat plena a la hipòtesi

(Joan Prat. enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Tradicionari)

 

Els aplecs, les Marededéu trobades, les funcions guaridores i els sants que ensenyen als humans

malenyanes b

Imatge Santa Maria de Malanyanes

La presencia del sant o la santa posseeix en la devoció popular una virtut concreta més enllà de la invocació a través de la pregaria: les peregrinacions o romeries, els aplecs que comporten postrar-se al peu de la imatge, tocar-la i fins hi tot besar-la tenen, per al devot, una força miraculosa d’una major efectivitat

goig mare de deu de malanyanes

Goigs a Nostra Senyora de Malanyanes 1710

Molts sants i marededéus locals tenen la pròpia especialitat guaridora i es distingeixen icònicament  sovint per un atribut que els és propi, altres atributs iconogràfics fan referència a la seva història. Els 4 evangelistes han estat associats amb el tetramorfs. 3 sants tenen associades formes relacionades amb l’enemic el maligne, sant Miquel el diable, sant Jordi el drac i sant Jaume el morollauradors

Alguns sants destaquen per la seva capacitat de demiürgs ( ordenadors de la materia en principi caòtica) , sant Antoni abat va ensenyar als humans a sembrar i conrear, sant Martí a forjar el ferro…

1. Dos ferrers treballant

 

Un pas de trashumancia, el tram final del camí de Cànoves

 

1200_1481614417g8_ramat_dovelles_de_Biosca

imatge extreta del web Territori de masies

 

  • El Camí ramader de Cànoves i la font de Sant Bartomeu “Els camins ramaders van lligats estretament amb migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l’època de l’any: A la muntanya a l’estiu o la plana a l’hivern, acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per entre rius, allunyant-se de les vall i conreus per no entrar en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves. L’ últim tram està situat vora el riu Mogent, a l’alçada del camí en el trencant de can Claus. Superat el riu, es desconeix el traç exacte, s’ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l’Esquerrà, per l’Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.”

(Els camins ramaders del Valles Oriental. Ferran Miralles, Arnau Queralt
Pere Sala . Ponències Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2002)