L’oasi de les herbes

 

  • Els humans i les plantes han estat en estreta relació des de sempre. D’aquest vincle han sorgit coneixements tradicionals sobre els usos de les plantes per a la supervivència de l’home, i les formes de relacionar-se amb la biodiversitat de l’entorn.

    Ha influït, també,  en la toponímia i els vocabularis locals, els noms donats a les plantes mostren en molts cassos les característiques en relació a la seva utilització, els efectes o el lloc on es localitzen…

 

Neanderthales

 

  • Hi ha herbes, com ara la cua de cavall, que es fan servir des de la prehistòria, el llentiscle, que ja l’empraven els egipcis per momificar els cadàvers  és un dels millors conservants que es coneixen. Els botànics calculen que hi ha gairebé set-centes espècies de plantes medicinals. A més, la major part de les més utilitzades són plantes que creixen a prop de les cases, a les vores dels camins, als marges dels camps, dels horts i dels recs.
  • “El nostre passat ens mostra que la cultura s’ha produït sempre en relació a la forma com cada comunitat produïa la seva pròpia vida material. En països industrialitzats com el nostre, la transformació de la vida econòmica i social ha provocat en els darrers anys una pèrdua progressiva d’aquestes cultures arrelades al medi natural i una “aculturització”. Cal aclarir que aquest terme no es refereix a la manca de cultura en general, sinó en el sentit antropològic de l’adopció (almenys parcial) de la cultura anomenada “moderna”en detriment de la “tradicional”, que sovint els propis afectats consideren inferior i de la qual de vegades s’avergonyeixen (Ember & Ember, 1997).”

 

cultura material

 

 

 

 

 

 

 

Dos exemples d’anàlisi  sobre com les plantes incideixen en el nostre imaginari:

http://www.llegendesdecatalunya.cat/etnobotanica-ii-el-perico-el-peto-del-sol/

Hypericum-Perforatum-fisiocrem

http://www.llegendesdecatalunya.cat/etnobotanica-i-lherba-talpera/

estramoni