L’exterior de l’església

2e48be4663a4a743a81278a93b242f99
La Façana
Les ornamentacions de la façana mostren una entrada amable i humanitzada, les figures dels capitells ens dibuixen fruits de la terra, els àngels i els homes que la treballen, sota la protecció del seu patró Sant Sadurní.
A partir del s XV l’expressió artística i el simbolisme religiós, respecte a l’edat mitjana, pren formes basades en el realisme i l’ humanisme. El relat es nodreix del canvi en les estructures de pensament d’una societat que comença a diferenciar entre la raó i la fe.
barcelona-medieval

La Marca de Carreratge
Els pobles de la Roca, santa Agnès i Valldoriolf demanaren ser regits per la jurisdicció de la ciutat de Barcelona vinculada directament a la corona, per a gaudir dels privilegis que tenien els habitants de la ciutat comtal, aquest fet permetia una certa estabilitat jurisdiccional, que frenava moltes de les imposicions arbitraries del senyor feudal. Així al 1416 esdevenien finalment, desprès de diversos intents, carrer de Barcelona. Aquesta que veieu a la façana de l’església era la marca que ho corroborava, el fet de fer-la col•locar en un lloc visible de l’església era una mostra més de la lluita dels poders laics i eclesiàstics.
El domini passà per diversos amos, laics, eclesiàstics i pel poder de la corona. Des del Regnat de Pere III es mantingué gairebé sempre al recer de la ciutat de Barcelona, tot i que no s’aprovés definitivament el seu vincle fins l’any 1564 per ser totalment anul•lat al 1714 pel Decret de Nova Planta.

capataz2by2bsiervos-siglo2bxiv-cl
La Sagrera
L’inici del feudalisme va provocar un esclat de violència, per la possessió de la terra entre clans nobiliaris, l’església i la pagesia. La Sagrera va ser l’espai de 30 passes al voltant del temple, determinat a partir de l’any 1027 per l’Abat Oliva amb la Pau i Treva de Déu, com a espai sagrat, ningú podia profanar-lo, sota pena d’excomunió, permeté establir a la comunitat de la vil•la una zona de seguretat davant les ingerències de conflictes armats i de vandalisme

gargouille4

Les Gàrgoles
Les gàrgoles tot i ser un recurs arquitectònic que apareix en les construccions gòtiques, per facilitar les baixades d’aigua dels edificis, estaven esculpides sovint amb representacions de figures d’animals mitològics o tenebrosos, en d’altres cassos per figures més amables. En el cas de Sant Sadurní de la Roca les gàrgoles ens mostren la cara més tenebrosa.

08-la-roca-facanade-lesglesia
L’enigma del segon campanar i la Torre del rellotge
El segon campanar: En paral•lel al campanar i al costat de la torre del rellotge hi havia un segon campanar de paret o d’”espadanya”, va ser retirat en unes reformes al 1970, no sabem si pertanyia
La torre del rellotge: Possiblement no pertany a la construcció original, l’escala de cargol d’accés no és de pedra i la torre és externa, per tant podria ser que és fes posteriorment. Això fa pensar que el segon campanar d’espadanya pogués haver estat també afegit desprès.
El rellotge : Un nou rellotge va ser instal•lat a la Torre quan es va treure el campanar, anteriorment n’hi havia hagut un altre a la façana.

bbventola5

El primer cementiri
El cementiri era al costat de l’església, no coneixem quins espais havia ocupat sembla que el costat sud va ser l’últim lloc que es recorda, protegit per l’espai sagrat de les 30 passes, la sagrera, de fet l’enterrament en un lloc específic i comú va començar a generalitzar-se durant l’alta edat mitjana.

foto23-5
La Finestra de l’absis
Una petita finestra “orientada a orient” recordeu aquesta imatge perquè desprès us en parlarem

23-la-roca-esglesia-i-casa-rectoral

La rectoria Gòtica
L’antiga rectoria gòtica es trobava just on és ara el jardí del pavelló, va ser cremada l’any 1936 durant el període revolucionari iniciada la guerra civil. Segons algunes versions es van treure molts objectes entre ells,imatges, llibres i arxius i van ser cremats just davant, aquest foc va encendre també la rectoria, l’edifici estava construït amb molts elements de fusta
esglesia-amb-casa-i-hostal
El Campanar
El campanar és un dels elements bàsics de l’església, el toc de les campanes indicaven no solament les hores, era una eina de comunicació per als vilatans, els tocs són un llenguatge, podien alertar de perills, convocaven a la litúrgia o a d’altres actes, fins hi tot indicaven els torns de rec dels horts. Aquest és un campanar de paret o d’“espadanya” també se l’anomena així perquè té forma d’espasa. Perquè no es va fer un campanar amb torre? Tenia a veure amb un abaratiment de costos? O amb una imatge defensiva de l’edifici? O simplement va ser una qüestió de gustos?