Les creences, l’imaginari iber, la mort

Els ibers practicaven una religió basada en el culte a la natura d’acord amb la societat agrícola, ramadera i guerrera que formaven, on es barrejaven elements autòctons i forans.  personalitzaven i retien culte als elements de la natura: a les muntanyes, a l’aigua, als arbres , als animals i als astres, representats per déus i deesses  que no coneixem i que eren  molt probablement d’àmbit local o tribal

14okhttp://www.elpunt.cat exvots

Els cultes als avantpassats tenien lloc a les cases, mentre que els relacionats amb les forces de la natura es desenvolupaven en santuaris situats fora dels assentaments, tot i que, als jaciments més importants, es detecten edificis singulars que probablement tenien una funció religiosa, els  ibers tenien llocs sagrats de culte, situats en entorns naturals privilegiats, eren centres de peregrinació,  de meditació i de curació.

Els rituals són accions repetides en el temps,  individualment i col·lectivament en situacions transcendents de la vida, davant de canvis, de conflictes, de perills, o de benestar. Generalment tenen un caire religiós es a dir inclouen un diàleg amb forces o éssers superiors que tindrien més capacitat d’incidir en allò que l’home no pot controlar. En els rituals s’utilitzen objectes i espais específics, com en d’altres cultures, els exvots eren uns dels objectes utilitzats per els Ibers com a mitjà per a comunicar-se amb els déus

cabeza de lobo llamada de El Pajarillo en el museo arqueológico de JaenToroOsunaAlmendrón

Els animals totèmics, el Llop, representa en el mon iber  la natura salvatge, tot allò perillós per l’esser humà que s’escapa al seu control, el bou la natura domesticada la que l’home ja pot dominar.

220px-Tossal-necropolis-pebeteroo_museo_arqueologico_ibiza_t0700770.jpg_1306973099

Tanit, Demèter deesses procedents de Cartago i Grècia de les que s’estén el culte per tota la Mediterrània

L’arqueologia descobreix que éssers fabulosos i bèsties divinitzades protegien les sepultures aristocràtiques, que les “dames”, possiblement deïtats humanitzades, van tenir un paper important en el culte. Del segle IV ac daten algunes imatges de divinitats procedents d’altres cultures mediterrànies (Astarté, Artemisa, Demèter, Tanit), que els ibers segurament van adoptar en part com a seves.

La mort per als ibers

enterrament.jpgdescarga (2)

El ritual d’enterrament que coneixem a través de les necròpolis descobertes, en el món ibèric, era aplicat sobretot als aristòcrates i als membres dels grups dirigents, parlem un cop més d’un símbol diferenciador de l’estatus social

La cremació del cos era interpretada com una purificació i una manera perquè l’esperit a través del fum pogués ascendir parcialment cap a la volta celeste, lloc on habiten les divinitats.

El destí final de les tombes podia ser una necròpolis, un terreny proper a la casa on havia viscut el difunt, una peça de terra just davant de la porta de la llar, o l’interior de la casa, on era freqüent enterrar els nadons, Només els nadons o els nens molt petits eren inhumats