La terra i la comarca

cartel-guerra-camperols-terra-vostra-poum-siwe-1936
L’accés a la propietat de la terra, que fou la reivindicació més important dels pagesos durant els darrers segles, no fou assolida a Catalunya fins al moment de la Guerra Civil.
Després d’un intent de legislació en aquest sentit per part del Govern de la Generalitat amb la Llei de Contractes de Conreu (1934), que el boicot dels grans propietaris i de la Lliga Catalana va deixar sense efecte, aquella vella aspiració només es va poder satisfer enmig del clima de violència i d’anarquia que va portar la guerra, i de l’esperit de revenja per la repressió que va seguir el 6 d’octubre de 1934. Sufocada la insurrecció militar a Catalunya i aprofitant que molts propietaris havien fugit en esclatar la revolució, els pagesos van deixar de pagar-los les rendes i, fent-se càrrec de les contribucions, es convertiren de facto en els propietaris de les terres que tenien arrendades. La Generalitat, per mitjà de diversos decrets, legalitzaria aquesta situació a la qual s’havia arribat espontàniament
per fets consumats: primer, emparant l’ocupació de finques (5 agost de 1936) i reconeixent
als arrendataris i als parcers el dret a obtenir la propietat de la terra que haguessin cultivat durant almenys sis anys (16 agost de 1936); després, suspenent la vigència dels contractes de conreu preexistents i obligant els arrendataris a fer-se càrrec de les contribucions (1 gener de 1937);i més tard, legalitzant les expropiacions sense indemnització dels propietaris considerats (facciosos,,, és a dir que haguessin participat directament o indirecta en el moviment sediciós contra el Govern de la República (14 juliol de 1937)’.

Jordi Planas i Maresme La revolució de juliol de 1936 al Vallès Oriental: dietari d’un propietari rural

El Vallès

Una de les actuacions de les organitzacions revolucionàries durant el període de la Guerra Civil a les poblacions del Vallès Oriental fou el de les confiscacions de béns considerats útils a la República o propietats de persones considerades afectes al règim feixista . Es van portar a terme confiscacions de patrimoni, terres, cases, animals, indústries maquinàries, diners..de persones considerades faccioses. ( El comitè local de la Garriga s’apropià de cases d’estiuejants per a destinar-les a d’altres usos entre ells l’acolliment de refugiats..)
Les col•col·lectivitzacions , es a dir l’atribució del poder econòmic d’una empresa, fàbrica o establiment al col•lectiu dels obrers que hi treballaven, va ser una constant durant els primers mesos de la guerra. El decret de col•col·lectivitzacions del 24 d’octubre de 1936 les legitimà, es considerà que era la millor forma d’organitzar la producció, i que els beneficis d’aquesta repercutissin d’una forma directa sobre els treballadors i que la riquesa no s’acumulés a les mans d’un petit grup de persones. Les col•col·lectivitzacions amb les seves virtuts i els seus defectes van afectar la majoria dels mitjans de producció de la comarca, els sectors llibertaris, es a dir la CNT-FAI, van veure en les col•col·lectivitzacions un mitjà per a realitzar el que fou la seva prioritat: la revolució. Val a dir, però, que un fet generalitzat a la comarca fou que durant els anys de conflicte bèl.lic i revolucionari, fou que l’activitat industrial es veié col•lapsada pel tancament dels mercats i la manca de matèries primeres i energètiques
Francesc Sanchez, Història i Memòria al Vallès Oriental

A Granollers la Confiscació o control obrer d’empreses , les primeres van ser a partir dels comitès regionals es tractava de grans empreses de serveis, energètiques i transports o bé empreses que els seus propietaris havien fugit per por de represàlies. Les empreses que passen a control obrer són molt nombroses , al mes d’agost s’agruparen o col•col·lectivitzaren seccions del ram de la construcció , de la fusta, d’arts gràfiques, d’espectacles..i al setembre barberies i perruqueries, sabaters, fabriques de sabons i lleixius i s’anaren afegint sectors productius els mesos següents a partir del decret de la generalitat del 24 d’octubre.

Les primeres col•col·lectivitzacions abans del decret van directament relacionades amb la vinculació amb el sindicat CNT o bé amb la pressió ideològica d’aquest, posteriorment al decret les col•col·lectivitzacions no suscitaren tantes discrepàncies entre les organitzacions republicanes

Al Vallès Oriental hi hagueren 130 víctimes fora del front en una població de 64.695 habitants. Les tensions entre sindicats i partits i persones poden donar les pistes d’uns resultats tan dramàtics com els que s’indiquen i que per grups socials afectà bàsicament a religiosos i clergues 18,5 %, comerciants 25,4%, la resta incloïa un nombre divers de persones dels tres sectors productius i amb una militància majoritària tradicionalista i de la lliga, però també d’esquerres en general, resultat de les confrontacions internes. Militants o simpatitzants d’Unió Patriòtica, de la CEDA i del Partit Radical, formen un nombre destacat de persones mortes.
Setembre del 1936 fins al maig del 37, el mes de març del 38 i el mes de gener del 39, segons dades també de Solé i Vilarroya.
No hi ha dubte que aquestes morts frenaren el discurs revolucionari. És ben cert que hi hagué posicions i argumentacions ben abrivades i demostracions de defensa de la democràcia i d’afany d’abatre el feixisme. La Columna del Vallès n’és una prova
Joan Garriga i Andreu, Història i Memòria al Vallès Oriental