Inici del camí del temps

Som

_MG_2548.JPG _MG_2496.JPG

L’estructuració del nou territori

La Marca Hispànica .L’imperi franc va organitzar les terres conquerides  a través de diverses capitulars, els emperadors van atorgar un estatut privilegiat a les zones recuperades

Els comtats i el trencament el vassallatge. El territori es dividí en comtats governats per aristòcrates hispano- gots o d’origen franc. Una família d’origen occità serà la que vehiculi per drets hereditaris els dominis dels comtats , i al cap d’un temps serà l’origen de la casa comtal de Barcelona. Els Comtats de Girona , Osona i Barcelona seran l’eix vertebrador. Guifré el Pelós  (840-897) fou qui creà la base dinàstica i estructural per a la futura separació del domini carolingi, tot i que va ser Borrell II que desprès de no rebre ajut del rei franc al 987 durant l’atac d’ Almansor , es va negar a renovar el pacte de vassallatge. Això dona lloc a  una primera independència dels comtats però cal esperar fins l’any 1258 , el tractat de Corbeil, entre el rei Lluís IX de França i Jaume I  pel reconeixement legal .El segle X, duu  a un allunyament vers la monarquia franca i l’amenaça islàmica, els comtes prenen iniciatives pròpies, en el camp de la política exterior. Amb el Comte Borrell II 947 – 992 hi ha una aproximació a al-Àndalus (esclaus a canvi d’or i productes manufacturats de qualitat del ric islàmic i influència tècnica, científica i cultural). Es trenquen relacions quan Almansor  l’any 985 destruí Barcelona.

La creació d’estructures per a l’organització social i econòmica de les noves terres

 

La xarxa de monestirs  El model Carolingi es basava en l’existència d’una amplia xarxa de monestirs per a vertebrar la població, Ripoll, sant Joan de les Abadesses, i  Cuixà van tenir un paper clau en desenvolupament de la Catalunya dels s IX i X. Al Vallès el Monestir  de Sant Cugat,  sembla que d’origen anterior,  visqué la seva expansió a partir del s X

les Parròquies foren un dels elements bàsics per a establir la població. Els comtes de Barcelona van fomentar la participació del poder diocesà en el procés de colonització de zones despoblades. Al Vallès aquest procés començà al sXI, exceptuant  la Roca, L’Ametlla i Parets  que al SX ja tenien parròquia.

Els Castells El poder comtal crea una estructura laica controlada pels vicaris, delegats del comte, habitualment eren nobles. Al s X  la construcció de torres o castells es generalitzà , sovint s’aixequen en zones que havien estat fortificacions romanes o preromanes, l’objectiu és el control del castrum una divisió territorial administrativa. Molt sovint els castells s’aixequen  en zones ja utilitzades anteriorment com a espais fortificats romans o preromans. La funció dels castells passà al llarg de l’edat mitjana a tenir un paper de defensa de la població del castrum a ser l’element més coercitiu contra aquesta població

 

L’organització social

El món pagès del sIX i X es basava en la tradició i funcionava a través de l’ús i la possessió conjunta de la terra, s’organitzava en famílies extenses , la majoria de noms de les vilaes vallesanes tenen nom propi. Veurem  durant el sX una substitució progressiva  de la possessió col·lectiva de la terra, a la individual. Fomentada per l’acció de l’església, els poders públics i els senyors laics. Les diferencies de riquesa  dins les vilaes aniran apareixent a partir del s X,  un exemple és la Roca, en l’acta de consagració és dedueixen les possessions de determinats noms en fer les donacions de terres. Tot i així segueixen mantenint la presa de decisions col·lectiva

2.jpg

 

La Vilae o comunitat pagesa té funcions econòmiques i socials, d’uns banda  facilita les tasques agràries per  la possessió compartida dels béns, tot i que al s X ja trobem les possessions dividides en famílies i terres comunals, cases, horts i animals eren les propietats familiars i  prats,  boscos i l’aigua les comunals. I d’altra banda , la comunitat exerceix la defensarà els camperols de les agressions dels poders superiors tant laics i eclesiàstics

L’església nucli de la vilae, omplia l’espai espiritual de la comunitat pagesa i funcionava com a centre d’organització dels  àmbits comuns,i presa de decisions, acollia l’assemblea del poble. Aquestes esglésies és formaren a partir de la llarga tradició cristiana que s’origina amb l’entrada del cristianisme a la península, i es difon clarament al marge de les institucions  eclesiàstiques. Moltes esglésies vilatanes passaren desprès a ser tutelades per monestirs  i fins hi tot per nobles laics.

La societat pre feudal vallesana era autosuficient econòmicament, aïllada dels grans latifundis i segurament al marge de les institucions oficials, possiblement  aquesta organització la facilitaren les avantatges donades per les capitulars carolíngies concedint les terres en franquesa al S IX, al Vallès, Barcelona i el Penedès : “ Dret a viure segons les pròpies lleis, dret a gaudir de prats, llenya i aigua,el dret a disposar de béns propis. Amb el deure d’haver de col·laborar amb la defensa del comtat i de rebre i donar acolliment als enviats imperials”

Continguts extrets del  les investigacions del historiador J Vilaginés