L’Imaginari Màgic

6

Rondalles i llegendes

 Les llegendes i rondalles estan lligades a un lloc i a la història dels seus habitants .

L’imaginari col·lectiu crea amb variacions al llarg del temps una història que explica fets relacionats amb la comunitat amb les creences i els costums. Malgrat la història que explica no sigui certa del tot el  que sí és cert és allò que ens comunica. Sovint han tingut una funció de transmissió de fets ocorreguts en el passat, de difusió de creences, de normes socials i de comportament. Han servit en molts cassos també per transformar aquest imaginari col·lectiu a una altra realitat.

Les llegendes i rondalles creen una relació afectiva i de pertinença a la comunitat, són sabers compartits

El llegendari al Principat està lligat a llocs pedres, creus, cims..que tenen característiques especials, a elements i fenòmens de la natura i a fets i compta amb nombrosos personatges tant en llegendes com rondalles si bé n’hi ha alguns d’específics  localment,la gran majoria tenen característiques bàsiques similars amb diferents noms i algunes vegades amb l pas del temps han canviat el seu significat: “El més normal, és que moltes llegendes, siguin basades en fets reals o imaginaris, esdevinguin contes o cançons populars i perdurin, fins i tot perdent la seva raó original de ser. Un exemple el tenim en la nostra cançó el “Jan Petit quan balla”, que descriu perfectament el procés d’esquarterament i tortura (ballava perquè penjava mentre l’anaven tallant) d’un rebel occità capturat pels francesos al segle XVII. Originalment, la cançó servia per infligir por i evitar nous aixecaments, ara es canta a les escoles bressol.” ( Històries d’Europa)

Les encantades, dones d’aigua o goges, són personatges relacionades amb l’aigua, gnoms, fades i bruixes, dracs i serps amb el bosc, el bosc a més té una interpretació màgica en si mateix de fet representa la natura sense domini l’home és a la seva mercè, les llegendes més ancestrals s’hi ubiquen. Els follets són personatges sortits de la natura però relacionats clarament amb l’àmbit més domèstic la casa, les quadres, els horts. Hi ha personatges que sorgeixen en llocs insegurs per l’home els camins en serien un exemple, el Pare Llop i l’Home del sac

7

 

El Cristianisme a l’edat mitjana transforma velles llegendes i aporta nous elements, verges trobades a cims o en coves o al s XVII clarament atribueix connotacions negatives i font de mals averanys a personatges com les bruixes

 

8

 

 

La Bruixa i el drac de La Roca

A La Roca va haver-hi una vegada un drac de set caps, símbols dels set pecats capitals i, cavalcant damunt d’ell, una bruixa d’ulls encesos i rústega cabellera. Tots dos tenien els habitants del poble atemorits, i ningú no s’atrevia a pujar al castell en ruïnes. Al capvespre tothom tancava les portes i s’encomanava a Déu per no trobar-se amb l’horrible aparició. La nit d’un dissabte quan una ànega d’aigua va caure sobre la gran festa que hi havia al poble, es trobà, passada la tempesta, el cadàver carbonitzat d’una de les seves donzelles. Uns quants estaven amb el Senyor rector, els altres amb el senyor Batlle. Els primers per intentar salvar alguna cosa, els segons per plantar la Creu al camp de la bruixa. Des d’aquesta festa que ja no es tornà a deixar veure més, ni a sentir-se parlar de les seves maleses”