Esglèsia de Sant Sadurní

L’any 932 es consagra l’església de Sancti Saturnini in Rocha juntament amb les viles adscrites, Villa Roca, Vila Ariulfus, Villa Cotu, Villa Gausago, villa Amorozo i Malanaicus, pel Bisbe Teodoric sota la iniciativa de l’Abadessa Emma del monestir de  Sant Joan de les Abadesses i filla de Guifré Comte de Barcelona.

932 julio1 4. ,

Teodoric, bisbe de Barcelona, acut a consagrar l’església de Sant Sadurní de la Roca, situada al comtat barceloní, al Valles, a precs de I’abadessa Emma [de Sant Joan] i els habitants del lloc. L’abadessa la dota amb I’instrumental litúrgic, mentre els feligresos ho fan amb

terres i cases. El bisbe li concedeix els delmes, pnmícies i oblacions provinents de les vilaes del teme parroquial, que assenyala, i la sotmet a un cens anual. 

“Anno incarnacionis Domini nostri Ihesu Christi DCCCCXXXI, indicione V, era DCCCCLXX.. .Facta dote ve1 donacione IIII nonas iulii, anno III qua obui Carlus rex, Christo regnante regem expectantem…”

INVENTARI DE LES ACTES DE CONSAGRACIÓ I  DOTACIÓ DE LES ESGLÉSIES CATALANES 1. ANYS 833-950

L’acta de consagració sembla que és el primer document escrit que apareix sobre la Roca. 

La consagració de l’església Sant Sadurní s’emmarca dins l’etapa d’expansió del poder dels monestirs sobre els territoris de la Catalunya Vella.  Al Vallès la majoria d’esglésies no són consagrades fins al s XI, les de Parets, Gallecs, la Roca i l’Ametlla ho són gairebé un segle abans. 

Al SX el cristianisme té un paper cabdal en la societat del Vallès, cada vila o comunitat pagesa  tenia una església i un prevere, , el Vallès estava farcit de petites esglésies, sostingudes més per la població de les comunitats camperoles que per la jerarquia eclesiàstica.  En una època  d’aprisionament de terres en franquícia  i de camperols lliures.

Les esglésies parroquials van contribuir a fixar la població a la terra i a la llarga van estimular l’establiment de pobladors al seu voltant. En esclatar la violències feudals, i l’apropiació de les terres l’església va protegir els seus bens i els seus feligresos amb el dret d’asil a les sagreres. Tot i així  al s XI, on tot es considerava susceptible d’apropiació,  les parròquies també van passar a ser fonts de beneficis. 

L’església, la rectoria i el carrer major eren en el món feudal el nucli de la vida litúrgica, social i administrativa.

L’edifici gòtic que veiem ara és  l’ampliació feta entre els anys  1557 i 1581 sobre la primitiva església romànica, de la que només se’n conserva un mur. La renovació i engrandiment del temple fou a càrrec del mestre d’obres Bartomeu Roig, Miquel Roig va ser el mestre d’obres del disseny i construcció de la portalada.

Si bé les reformes fetes posteriorment no han variat massa l’estructura. No ha passat el mateix amb el seu entorn, l’església estava rodejada per un baix mur que emmarcava l’edifici, la rectoria i el cementiri. 

Els canvis d’ús temporal,  els canvis en la seva estructura i en el seu entorn ens expliquen també els canvis en la societat, el contrapoder amb el Castell al llarg dels segles,  les relíquies de Sant donat i Santa Fausta, la utilització  com  a caserna per les tropes de Felip V, com a magatzem d’adobs durant la guerra civil del 1936 quan per fer facilitar l’entrada de camions i la descàrrega van tirar part del mur que l’envoltava, la desaparició dels retaules  i el retorn de part d’un d’ells, les escultures amb el nas escapçat,la desaparició de la rectoria vella, el trasllat del cementiri , tots ells són senyals del fil de la història.