Entrada del Poble

 

L’Hostal de Can Ramis o Can Trampis, l’hostal de  Can Planes, i el Molí marcaven l’entrada al poble.  La vila era el carrer i l’església durant el SXV el carrer es consolidà, com a carrer d’oficis i aprovisionament. Fou una època de prosperitat, arrel dels privilegis concedits per la Corona: un dia de mercat setmanal els dimecres i dues fires anuals Sant Jaume i Santa Anna que generaren l’establiment d’obradors i d’Hostals, privilegi evidentment acompanyat d’un nou tribut per a les seves arques i que s’aplicava sobre la venda dels productes: la Sisa.

Al llarg dels segles XV i XVI la Roca havia augmentat la seva activitat econòmica acompanyada també d’un augment dels seus habitants i anà creixent amb nous carrers, el carrer de Dalt i més tard el carrer del Teloner, tot i així no canvia la seva estructura medieval fins al cap de gairebé 3 segles.

 

L’origen del carrer Major és en la Sagrera, lloc d’asil i refugi  que establiren les esglésies  al s XI a partir de la terra sagrada dels cementiris, per a la defensa de la pagesia dels abusos i la violència feudal. Era un espai protegit de 30 passes al voltant  de l’església  i s’imposava una pena d’excomunió a tot aquell que la violés.

A l’espai de la sagrera s’hi anaren construint al principi magatzems pel blat i cellers, els sagrers, i posteriorment vivendes, les edificacions eren adossades i actuaven com a muralla. Així s’iniciaren a l’ edat mitjana les poblacions aglutinades.

 

La Roca, Valldoriolf i Santa Agnès van ser Carrers de Barcelona al 1385,  tot i que no s’aprovés definitivament el seu vincle fins l’any 1564.  Aquest fet va fer que la Roca gaudis sovint dels privilegis que tenien els habitants de la ciutat comtal, permeté una certa estabilitat jurisdiccional, que frenava moltes de les imposicions arbitraries del senyor feudal,  i del gaudi de privilegis que la feren prosperar com els mercats i els hostals. Permeté també desenvolupar una estructura municipal formada pels prohoms del poble i poder negociar directament amb la corona, com la resta de dominis amb vincles de veïnatge i posteriorment de carretatge.

 

 

El domini del senyor de la Roca exercia la seva jurisdicció sobre les terres que formaven les parròquies de Sant Sadurní, Santa Agnès de Malanyanes, Sant esteve de Vilanova, Sant Andreu d’Òrrius, Sant Esteve de Granollers, i Llerona ( les dues últimes van aconseguir alliberar-se essent Carrer de Barcelona , a finals del SXIV i al 1418 respectivament), aquest domini passà per diversos amos, laics, eclesiàstics i pel poder de la corona. Des del Regnat de Pere III  es mantingué gairebé sempre al recer de la ciutat de Barcelona

A la baixa edat mitjana sabem que els homes de la Roca estaven obligats a fer guaites en temps de guerra, a pagar redempció en cas d’abandó de la terra, a satisfer un lluïsme en cas de transferència, a pagar cànon per les relacions contractuals entre ells, a pagar quístia, a fer jornals d’obres al castell, jornades per llaurar les terres del senyor i a donar verdura, llenya i herba en cas de visita dels senyors, a més de pagar censos en diners i espècies. A més el senyor obtenia ingressos de les rendes dels monopolis que establia en els seus dominis. Es reservava el dret a construir i explotar fargues , molins i forns