El testimoni de Can Torrents i Can Sol El Modernisme i noucentisme moviments més enllà de l’estètica

 

Modernisme

vidriera-modernista

“A finals del segle XIX començà a Catalunya un moviment cultural anomenat Modernisme coincidint amb altres modernismes d’Europa. El Modernisme català abastà tots els camps artístics: la pintura, l’escultura, l’arquitectura, l’orfebreria, el moblisme… i també la literatura. Tot i ser un moviment complex i fins i tot contradictori, el que pretenia el Modernisme era una transformació de la societat a través de la cultura, és a dir, volia passar d’una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees. Un grup d’intel·lectuals sorgits de la burgesia s’enfronta críticament a la seva pròpia classe i reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relació a Europa”

 

El Noucentisme

Torres Garcia a Mon repòs

És un moviment classicista, que defensarà l’ordre, el control i la mesura. Els noucentistes valoren i imiten l’estètica de l’Antiguitat clàssica i el Renaixement ; rebutjant l’Edat Mitjana i el Romanticisme. Es promogut per la classe social forta de l’època: la burgesia, amb un clar  programa  politicosocial.

 

Can Torrents

 

50-la-roca-can-torrents

Edifici noucentista de finals del segle XIX. A principis del segle XX es documenta l’expansió lineal del municipi al llarg de la carretera.

A Can torrents hi vivien els Torrents una de les famílies propietàries de terres de la Roca. Va ser al 1936 una de les propietats requisades per l’ajuntament, els propietaris havien fugit. Durant el 1936 i fins al 1939 tingué diversos usos com a edifici públic ,essent seu de l’UGT, del Comitè Local i casa d’acollida de refugiats.

En Francesc Torrents i Catafal va ser regidor de l’ajuntament de la Roca amb la candidatura vinculada a la lliga partit posicionat en la dreta política. Va ser membre fundador i col•laborador de la revista local la Vall del Mogent vinculada a aquest partit. Al 1936 la família fugí, per tornar acabada la guerra al 1939

Can Sol

can-sol-la-roca

Construïda per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet l’any 1920, el propietari inicial la va vendre al cap de poc temps a l’esposa d’en Joan Sol, Agustina, que va acabar de fer construir l’entorn, s’anomenà aleshores Villa Agustina

Durant la República en l’edifici annex hi visqué el Dr Pujol Grua el metge de la Roca (veieu QR específic). Fou un dels edificis incautats pel consistori, tingué també diversos usos: fou seu del Comitè Local, de l’Ajuntament o Consell municipal i dels guàrdies d’assalt. També va ser casa d’acollida de refugiats republicans.
Va ser la seu de l’organització de la vida econòmica, política i de seguretat i abastiment del poble durant la guerra.