El pla de cabanyes i l’església de Sant Bartomeu

Un lloc de guaita, de control de camins / Un lloc de culte i  terres fèrtils 

Un pla fèrtil al cim de la carena, possiblement un bon lloc de caça, juntament amb la visibilitat del territori i la localització entre la mar i la vall del Mogent , les condicions d’aquest espai deurien ser òptimes per l’assentament de comunitats humanes des de la prehistòria:  Caçadors recol.lectors del paleolític, pagesos i ramaders del neolític, ibers, romans,  pagesos i comerciants medievals…

 

 

tala-edad-media

  • Els Cabannas i l’esglésiaL’antiga ermita és d’una sola nau. Adossada al costat nord hi ha l’antiga casa de l’ermità

    El topònim Cabannas és documentat el 931 en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca La capella Sant Bartomeu es troba documentada des del 1191.  Va ser administrada pel rector d’ Argentona al 1299 i més tard pel rector d’ Òrrius, i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i Ca l’Argent. Al segle XVIII hi vivien ermitans.

    Els Cabanyes son una nissaga originaria d’Òrrius, on està documentada des del segle XI, l’existència d’un mas d’aquest nom, a prop de l’ermita de Sant Bartomeu, coneguda com ‘de Cabanyes’. Sembla que a partir del segle XV van establir-se a Argentona ( Mas Cabanyes)

    Al segle XVIII l’ermita també era anomenada Sant Bartomeu de Can Cunill per la seva pertinença al Mas de Can Cunill d’Orrius

 

  •  Ibers i romans , els Jaciments arqueològics

ibers

  •  Jaciment iber“Al sud  de l’ermita en una petita elevació boscosa queda ubicat el jaciment.

    Es tracta d’un jaciment documentat en base a les troballes d’ M. Ribas, qui recuperà materials ceràmics ibèrics – a torn, grollera i grisa de la costa catalana- en superfície, i observà estructures de murs que s’estenien, segons l’autor, des del nucli ibèric de Céllecs fins Sant Bartomeu.

    Hi ha prou indicis per sospitar de la presència d’un assentament en aquest lloc: és important tenir present el traçat del camí que passa per aquest indret i que, procedent del Vallès comunica amb el Maresme, sent així, un lloc important des del punt de vista estratègic. Aquest fet, junt amb la ceràmica ibèrica apareguda i el propi topònim de l’indret -“de cabanyes”-, sembla indicar la presència en aquest lloc d’un antic establiment format diversos habitatges la cronologia del qual s’emmarcaria dins el període ibèric sense poder acotar-ne més la datació.”

     

     

     

    Mosaic_in_Villa_Romana_del_Casale,_by_Jerzy_Strzelecki,_07

    Jaciment romà

    “El terreny on està situat el jaciment està format per una sèrie de camps de conreus que es troben a tocar l’ermita. Els primers indicis del jaciment foren el material ceràmic trobat per J. Estrada a la zona. Segons l’autor apareixien de manera esporàdica i en superfície fragments de tègula, ceràmica grollera de cuina reduïda i algun fragment de dolia, no es va documentar cap estructura. D’aquesta manera es planteja la possibilitat de que aquestes restes suposin l’existència d’un assentament romà convivint o posterior a l’ibèric, documentat al sud de l’ermita. En qualsevol dels casos aquestes hipòtesis es poden justificar mitjançant l’evidència de material constructiu, emmagatzematge i d’us comú diari”

     

     

    imagenes_trashumancia_d26e0bd3

    El Camí ramader de Cànoves i la font de Sant Bartomeu

    “Els camins ramaders van lligats estretament amb migració estacional del ramats a la recerca de pastures segons l’època de l’any: A la muntanya a l’estiu o la plana a l’hivern, acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per entre rius, allunyant-se de les vall i conreus per no entrar en conflicte amb els agricultors. Al terme municipal de la Roca hi transcorre en diferents parts el camí ramader de Cànoves.

    L’ últim tram està situat vora el riu Mogent, a l’alçada del camí en el trencant de can Claus. Superat el riu, es desconeix el traç exacte, s’ha esbrinat que arriba a Santa Agnès de Malanyanes, passant per Ca l’Esquerrà, per l’Ermita de la Mare de Deu de Malanyanes i arribant al coll de Parpers i Sant Bartomeu de Cabanyes, on es troba amb el camí ramader de la Serralada Litoral.”

     

    La Font de Sant Bartomeu

    Sota  els camps,  al vessant oest de l’església, trobem la font de Sant Bartomeu, es tracta d’una font natural obrada.  Ancestralment els llocs de culte, també s’han erigit en zones fértils, riques en aigua i per tant en vegetació i fauna, les comunitats humanes fins no fa tant havien vinculat les seves creences, cultes i rituals a la capacitat de producció de la terra i de supervivència de la ramaderia i la caça.  Així també aquests espais eren triats com a llocs de trobada i per tant de socialització. Podem veure sovint que els mateixos espais han pogut estat al llarg de la història, santuaris de caçadors recol.lectors,  monuments megalítics, o petites esglésies medievals, una de les funcions en tots els cassos era possibilitar la relació entre diferents comunitats del territori,  els aplecs que encara perviuen en podrien ser un exemple

    cobla dibuix Junceda2

     

     

     

    http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8759/ Web Ajuntament d’Orrius /Mapa de patrimoni de la Roca del Vallès. Diputació de Barcelona/Mapa de patrimoni Argentona. Diputació de Barcelona