El període històric en el que s’emmarca l’ampliació de l’església de Sant Sadurní de la Roca 1557-58

tapa-de-la-pica-gotica

La Roca, Vilanova, Órrius Santa Agnés i Valldorriolf, el senyoriu del Castell

Formada per les poblacions de Vilanova, Órrius Santa Agnés i Valldorriolf es tractava d’una població bàsicament dedicada a l’agricultura , amb artesans d’oficis que es concentraven en el casc urbà i immersa en una societat profundament religiosa. Les parròquies de Sant Sadurní, Santa Agnès, Sant Esteve i Sant Andreu D’Órrius i durant un temps també el convent dels Caputxins de la Torreta dirigien la vida espiritual dels seus habitants

El SXV fou una època de prosperitat pel domini de la Roca, hi vivien unes 147 famílies (focs en els censos medievals) “Un anar i venir de persones , carros i cavalls mostren l’activitat de la vila, que ja des del seu passat Iber i posteriorment Romà ha estat una cruïlla de camins que comuniquen el mar amb l’interior del territori…”

Durant el segle XVI s’amplia i consolida el nucli antic. És durant aquest
segle que es construeix la nova església i es documenta una forta activitat
artesanal, ferrers, sabaters, i comercial. A partir d’aquest moment hi ha una forta recessió provocada principalment per la Guerra dels Segadors 1640-1652, i la de successió, 1702-
1714, amb l’ocupació del territori per les tropes castellanes uns moments i les
franceses els altres. No serà fins acabades aquestes que el municipi es tornà a
recuperar.

Al S XVII La pesta va fer presencia al municipi al novembre de 1651 i durà fins l’any 1653, produint-se altres brots fins a finals de segle. La pobresa deixa camp lliure al mal estat del poble i dels seus habitants fet que facilitava els focus d’infecció, podria ser que el brot s’iniciés en els soldats de la guarnició del Castell el cas és que ràpidament es declarà l’epidèmia

1024px-orteliusworldmap

Els segles  XVI i XVII
Catalunya era, a l’inici del segle XVI, un país buit, un territori que s’ompliria gràcies a un important corrent migratori procedent de les terres ultra pirinenques, que va tenir grans repercussions en la demografia i la societat catalanes. La crisi demogràfica de la baixa edat mitjana havia convertit el Principat en un immens mercat d’oferta laboral a omplir en plena recuperació econòmica. Però al SXVII Catalunya tornava a entrar en un període de crisi, la guerra de Castella amb França, l’allotjament de tropes, l’esclat de la Guerra dels Segadors, foren les causes d’una crisi de subsistències i devastadores epidèmies de pesta.
Al llarg dels segles XVI i XVII emergeixen nous grups socials, hi ha una renovació de les estructures socials pageses després de la sentència arbitral de Guadalupe i de les estructures menestrals urbanes i s’incrementa també la presència de comerciants i mercaders.
Al segle XVI, el comerç a Europa va augmentar considerablement. Tot i això, el comerç interior era limitat als mercats locals, la majoria de la població vivia d’una economia d’auto abastament. Com en molts indrets del Mediterrani quan va decaure l’activitat del comerç mediterrani medieval en favor del comerç de l’eix atlàntic, la davallada econòmica va portar a situacions de conflicte com el fenomen del bandolerisme que es perllongaria al llarg dels segles XVI i XVII.
La fi de l’edat mitjana: el ressorgiment del comerç i de la vida urbana, les ciutats es converteixen els centres econòmics, polítics i culturals. Sorgeix la burgesia com a classe social ascendent, hi ha un enfortiment dels poders monàrquics, un canvi de la visió del món a partir dels grans descobriments geogràfics. S’inicia la difusió de la filosofia clàssica i es tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre la raó i la fe. Apareix l’ Humanisme, hi ha un fort impuls dels coneixements científics. El desenvolupament de les universitats i la creació de la impremta van ser les claus per a la difusió de les noves idees. La cultura ja no era solament en mans dels monestirs.

arc2bojival2b2

El gòtic, l’estil arquitectònic i artístic en el que s’adscriu l’ampliació de l’església de Sant Sadurní de la Roca

A finals del segle XIII, l’estil gòtic va succeir definitivament el romànic. Va néixer a França i des d’aquest país es va estendre ràpidament per tot Europa donant pas a una nova estètica.
L’arc ogival i la volta de creueria van ser noves tècniques arquitectòniques, que van permetre construir esglésies i edificis d’aspecte totalment diferent dels romànics.
El simbolisme es va anar abandonant i es tendia cap al realisme, s’anaven humanitzant les imatges. Adquirí importància la pintura sobre fusta, i aparegueren els retaules pictòrics que tenien el seu lloc principal darrere l’altar a l’absis central del temple.
El gòtic a Catalunya però va ser influenciat per l’art difós per a través de l’ordre del Císter que s’expandí a la baixa edat mitjana. L’austeritat influí clarament l’arquitectura gòtica catalana.
Al SXIII se situa l’origen de la difusió del gòtic català coincidint amb el desenvolupament comercial i amb l’expansió territorial de la corona catalano-aragonesa, centúria també culturalment rica en la que aparegueren figures com Ramon Llull, Bonastruc de Porta, Ramon Muntaner i Arnau de Vilanova.