El període històric en el que s’emmarca la construcció de la primera església de Sant Sadurní de la Roca al 932

 

 

alimenti_latte_taccuino_sanitatis_casanatense_4182

El territori roquerol al SX

L’acta de consagració de la primera església Sanct Satunini al 932, ens permet obtenir informació per conèixer com podia haver estat la Roca al SX, es tracta del document escrit més antic, conegut , on apareix la Roca.
Un territori format per petites vilaes, Gaussago, Rocha, Villa Amorozzo, Villa Ariulfus Villa Cotus. Els pobladors d’aquestes viles donaren suport a la creació d’una església, amb la donació de part de les seves terres, molt probablement per gaudir de protecció.
Possiblement les viles, ja tenien una petita església, que organitzava la vida social i espiritual de la comunitat. Aquestes primeres esglésies és formaren a partir de la llarga tradició cristiana que s’origina amb l’entrada del cristianisme a la península, i es difongueren al marge de les institucions eclesiàstiques. Moltes esglésies vilatanes passaren desprès a ser tutelades per monestirs i fins hi tot per nobles laics i d’altres es crearen de nou.

comtats_de_la_marca_hispc3a0nica_a_inicis_s_ix

El SIX-X, la marca hispànica i els primers comtes

Les necessitats de defensa de la frontera amb les terres dominades pels àrabs propiciaven la concentració de força en poques mans, els reis francs atorgaven drets sobre el territori a mesura que es conqueria als exercits àrabs, a nobles generalment d’origen franc. El poder i la riquesa procedia de l’acumulació de càrrecs, que donaven dret a gaudir de béns i drets públics: dominis públics o fiscals i impostos, a més de la potestat sobre la terra. Així els Comtes i els bisbes designats per la monarquia franca eren les autoritats principals als comtats de la frontera hispànica, la Gòtia o Marca hispànica
Els reis francs van anar perdent la capacitat de nomenar i destituir els comtes que s’anaven transformant en sobirans dels seus dominis. Desobeïren també l’autoritat del rei franc amb la transmissió hereditària dels comtats no contemplada en la legalitat franca, convertint així un càrrec públic en patrimoni familiar. Un procés de substitució dels càrrecs carolingis en la direcció civil de l’església per afins o familiars als comtes, i la dotació de bens i drets a les institucions eclesiàstiques dels seus comtats culminaren amb l’apropiació del territori.
El domini franc va suposar una penetració de la cultura carolíngia a la Catalunya Vella. l’escriptura visigòtica va ser desplaçada per la carolina, la litúrgia francoromana va substituir la hispanovisigòtica i la regla benedictina va introduir-se progressivament.
La cultura va ser monopolitzada per l’Església. Els monestirs eren els nuclis més dinàmics.
Després de trencar els llaços amb l’Imperi Carolingi al s. X, la consolidació dels comtats catalans era qüestió de temps. La casa de Barcelona, descendent de Guifré el Pilós, tenia l’hegemonia política

 

externo-9d6a6d750a7fe9131b5da7b9214fdb23(sant Quize de Pedret)
El preromànic i el romànic, el període de construcció de la primera església de Sant Sadurní de la Roca

A Catalunya l’art preromànic es desenvolupà entre els s IX i X , se situa en el període de recuperació del territori als sarraïns fins a l’aparició i l’expansió de l’art romànic. En arquitectura s’aplica en la recomposició d’edificis d’èpoques anteriors i en els construïts de nou. És basa en diverses influències des de la cultura carolíngia,mossàrabs i de la cultura califal cordovesa. És un període que es caracteritza per continuats replantejaments que no té un estil clarament configurat
Durant el segle X es construeixen gran quantitat d’esglésies i monestirs en els territoris menys afectats per les incursions musulmanes. S’iniciaven les grans construccions com el monestir de Cuixà, de Ripoll, i de Sant Pere de Rodes
Posteriorment a finals del SX i XI el romànic arrelava reflectint les característiques d’una societat fortament religiosa i feudal. A Catalunya, a partir de l’any 1000, va sorgir un tipus d’arquitectura romànica diferent a la resta d’Europa, fruit també de la confluència dels estils anteriors: visigot, musulmà i carolingi

resized_image2_6e888d558420c5735c01e05bf3248c5ba5ewf-wceaa0v0

Emma i Guifré i el Monestir de Sant Joan del Ter

La figura d’Emma de Barcelona va unida al monestir de Sant Joan de Ter, més tard conegut com de les Abadesses, que va ser fundat el 885 pel seu pare Guifré el pilós. Emma Governà l’únic monestir femení de l’època des del 897 fins la seva mort 942. El monestir de Sant Joan exercí un paper central en el procés d’ordenació del territori de la Catalunya central i en la tasca de repoblament de les seves terres, fins a assolir una extensió equivalent a un comtat. Des de Sant Joan es va impulsar la fundació d’altres esglésies. La successió de l’abadessa es va caracteritzar per conflictes entre els comtats de Barcelona-Osona i Cerdanya pel seu domini.
Guifré el Pilós se’l considera el responsable de la repoblació de la Catalunya Central durant el segle IX i de l’establiment d’una frontera amb els territoris musulmans. L’any 870, havia estat investit per la monarquia franca com comte d’Urgell i Cerdanya; el 878 rebé el nomenament de comte de Barcelona i Girona i, durant el seu govern, organitzà la repoblació de la zona central, creant-hi el comtat d’Osona i el bisbat de Vic. A la seva mort els seus fills regiren conjuntament tots aquests comtats fins que repartiren l’herència. Tot i així els comtats de Barcelona, Girona i Osona es mantingueren units sota el govern d’un mateix comte i formaren un nucli territorial que només es fragmentà, momentàniament.