El mas i la masia

 

vilae-romana vila romana

L’evolució de la masia

Després de la invasió sarraïna van subsistir propietats que mantingueren l’explotació tradicional romana, i als Segles IX i X les grans vil.les romanes es fragmentaren  en petites vil.les que es convertirien en unitats d’explotació familiar o de comunitats camperoles. Cadascuna d’aquestes unitats d’explotació era formada per edificis independents : la vivenda, lloc on es guardava el bestiar , i d’altres on es guardava el farratge. Envoltats per camps de secà i completats amb prats i horts i algunes zones de conreu de vinya

D’altra banda els primers repobladors que havien aprisionat una terra o l’havien aconseguit en emfiteusi  o a precari, inicialment es devien aixoplugar  en els albergs que els oferia la natura, balmes, esplugues o coves, també en cabanes de fusta o de pedra seca cobertes de palla o terra. Aprofitant molts cops parets naturals de pedra.

Un cop complert el procés de repoblació a la Catalunya vella, a mitjans del  SXII i com a conseqüència d’una relativa prosperitat econòmica es produí la millora dels habitatges i l’aparició de noves construccions fou l’inici de l’estructura arquitectònica de la masia, alhora que s’assentaven les bases del mas com a unitat de producció

 

L’establiment definitiu del mas

L’aplicació de la sentencia arbitral de Guadalupe al segle XVI va suposar la reestructuració de l’agricultura catalana. La generalització de l’establiment enfiteutic va convertir el pagès en propietari útil de la terra i així una part de la pagesia catalana va obtenir una major cohesió social i va poder gaudir d’una certa estabilitat que es veura reflectida en l’arquitectura de la masia

Entenem com a mas una unitat d’explotació formada per la família i quatre grans conjunts : bosc,pastures,camps de conreu i edificacions. L’estreta relació establerta entre el mas-edifici i el mas-terres que l’envolten ha comportat que popularment s’utilitzin els termes de mas i masia indistintament. Parlarem de masia quan es tracti de l’edifici i de mas quan parlem de l’explotació

L’assentament del mas se solia fer on la terra fos bona per al cultiu i prop d’un indret amb aigua. Les edificacions del mas se situaven gairebé sempre dins el sector de conreu, separades del bosc, en llocs assoleiats i orientades a migdia i prop de camins.

 

Les característiques de la masia a partir del SXVI:

  • Estructures juxtaposades en paral.lel de cossos allargats, generalment 3, d’uns 5 metres d’amplada. L’exterior pot variar depenent de la quantitat de cossos afegits

 

  • Bigues de fusta de 5 metres per a poder resistir el pes del trespol i de la teulada

 

  • Murs de càrrega (parets mestres), bigues de fusta i en alguns cassos pilars de pedra, basteixen l’estructura

 

  • La coberta del cos és mitjançant voltes de canó o biguetes perpendiculars als murs. En construccions posteriors al SXVI trobem voltes d’aresta i voltes rebaixades per a la coberta

 

  • La sala apareix com a nova estança ocupant el cos central fent de distribuïdor de l’habitatge

L’estructura d’aquesta tipologia serà seguida per tots els estaments socials, la diferència social es posarà de manifest en els elements estilístics i en les ampliacions juxtaposant cossos en vertical i horitzontal

 

De la Balma a la Masia. L’habitat medieval i modern al Vallès Oriental

C Barbany, C.cantarell,J. Dantí, MR García, P. Ribas, M:E Terrades