El manso Planes, la guerra del francès, les guerres carlines

 Manso Planes 1495

20170116_133153

Arxiu de l’ajuntament de la Roca del Vallès

 

  • La guerra del francès a Catalunya

Els inicis de la Guerra de la Independència o Guerra del Francès cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els quals Espanya i França es repartien Portugal. Aquest fet va justificar l’entrada de les forces napoleòniques a la Península, però en realitat aquest moviment militar no era més que un pretext: l’Imperi Napoleònic el que realment volia era la incorporació de la monarquia espanyola, tal com estava fent arreu d’Europa, per tal de controlar el país i les colònies americanes.

Les primeres forces franceses van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808 A finals de 1811 es pot considerar acabada l’ocupació francesa. A partir d’aquest moment, malgrat que des de 1812 la conjuntura bèl·lica europea evolucionaria desfavorablement pels interessos de Napoleó, i fins els darrers mesos d’ocupació del Principat, cap a 1814, el domini francès sobre Catalunya va ser força intens. Tanmateix, l’activitat resistent de la guerrilla va continuar la seva acció, arribant a controlar alguns territoris. D’aquesta manera, Catalunya va ser la zona d’Espanya que més temps va restar sota el control dels ocupants francesos. Fins al punt que el general Hebert va mantenir-se a Barcelona fins després de la caiguda de Napoleó i la capital catalana no seria alliberada fins el 28 de maig de 1814.

Revista Sapiens

 

 escena_de_la_guerra_del_frances

 

  • Les guerres carlines

 Les guerres carlines reben sovint als llibres d’història un tractament general que no permet copsar amb suficient  detall la veritable dimensió, econòmica i social, que tingueren a nivell local. Fou per als contemporanis tremendament i fatalment viva.

Antoni  Gol i Roca

 El moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va derogar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en detriment del seu germà Carles.

La insatisfacció d’un sector conservador, reforçat per les tensions i el malestar que havia generat el Trienni Liberal i el règim absolutista del monarca, va originar un moviment partidari de Carles com a futur rei. La primera guerra Carlina, doncs, es va iniciar amb la mort de Ferran VII el 1833, quan els insurgents carlistes es van aixecar contra els partidaris d’Isabel. Així es va iniciar un conflicte llarg i violent que duraria fins al 1840 i que acabaria amb el triomf isabelí.

 La guerra dels Matiners
El 1846, set anys després de la fi de la primera carlinada, Catalunya va ser l’escenari d’un nou conflicte dinàstic: la guerra dels Matiners. En un context de crisi agrària i financera, el malestar de les classes populars va desencadenar una segona insurrecció a favor de Carles VI, fill del pretendent Carles V. Altre cop, el 1849 la revolta va acabar amb derrota carlina.

Però el 1869, aprofitant la proclamació d’un govern progressista i l’exili de la reina Isabel II, el carlisme es va fer fort de nou entre una població que rebutjava els canvis i volia preservar els valors catòlics. A Catalunya, el retrocés d’aquests valors i la falsa promesa de restaurar les constitucions catalanes —abolides el 1714— van encoratjar la població a sumar-se a una nova revolta monàrquica entre el 1872 i el 1876. Carles VII va gaudir, en aquest tercer episodi, del suport més gran que mai no va tenir un pretendent carlí, si bé no va triomfar en el seu projecte polític.

       Revista Sapiens

paisatge-rural-del-valles

  • El paisatge rural del Vallès Oriental ha experimentat canvis importants al llarg de la segona meitat del segle XX. La transformació econòmica de la comarca ha comportat la disminució progressiva de sol agrícola i ha fet recular la població pagesa Aquesta situació ha afectat I ‘estructura i la fisonomia tradicional de molts masos, unitats econòmiques i socials de bona part de la pagesia catalana des de la baixa edat mitjana.

Algunes masies s’han hagut d’adaptar a noves activitats, i algunes altres no han pogut evitar la seva degradació. Afortunadament, però, encara hi ha un bon nombre de masies com a mostra de I ‘habitat dispers que caracteritza el paisatge del Vallès

Ponències Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 1998

 

  Fins quan?