De connexió amb els Déus a aliment bàsic i remei El vi a l’edat mitjana

poble oficis

Al llarg de l’edat mitjana el vi s’erigeix com un dels elements bàsics de l’alimentació, el seu consum és generalitzat en tots els grups socials

Se’l considera un component necessari per darrera només del cereal. Això fa que el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi a Occident generi una gran quantitat de normatives en tots els àmbits, i que no tingui la consideració d’una simple beguda.

Apareixen normatives per al seu comerç, figures com el Mostassà per al control de la qualitat. I tributacions específiques pel pagament de la producció i comercialització Així contractacions per l’ús dels cultius de la vinya

 

salut1

El prestigi del vi augmenta degut també a la seva presència en dietes monàstiques i l’ús en els rituals eclesiàstics.  I pel fet també que els vins comuns i vins de luxe van ser un dels indicadors de la jerarquització i distinció social.

En l’imaginari cristià medieval s’instituia el vi com a aliment del cos i de l’ànima.

Els arguments religiosos, naturals i corporals  són els que integren el vi en les pràctiques de la medicina medieval  introduint el consum en excés que produiria els efectes contraris a la sanació