Can Morris L’estiueg de finals dels S XIX i XX

480x307x1918-.jpgqitokbbsz6vrf.pagespeed.ic_.n_mr-7gj4a

 

La comarca del Vallès Oriental es va consolidar, a principis del segle XX, com a centre d’estiueig de l’alta  i mitjana burgesia barcelonina. Famílies es traslladaven, tant bon punt arribat el bon temps, a les petites poblacions vallesanes elegides per la seva proximitat amb Barcelona, pel seu interès paisatgístic i, sobretot, terapèutic.

La colònia d’estiuejants  es posicionava com un grup diferenciat en la vida dels municipis.

Un aspecte important va ser la dinamització de la Roca com a lloc de destí per a estiuejants Barcelonins, en habitacions llogades a les cases del poble com Cal Ferrer, al Parque de Santa Agnès, també en cases llogades com les de Ca la Diegueta, o bé boniques torres que els qui tenien més recursos que es feien construir : Can Palau,  Ca l’Amat, Can Morris, Can Cisteró,   en serien exemples. Els estius oferien una entrada de diners extres a les botigues i cases del poble i també el contacte amb les formes de vida de ciutat aleshores molt diferents de les rurals. L’anomenada Colònia imaginem era pels roquerols una barreja d’amor i odi.  Al 1935 s’obria al públic la piscina del Mas Colet, un passeig arbrat i una font l’envoltaven