Can Mates

darrere can mates

La seva situació molt per sota del nivell de la resta d’edificacions renovades ens  pot ajudar a imaginar com podia ser la Roca al s. XVIII, abans de l’eixamplament del nucli urbà i de les remodelacions dels camins que s’iniciaren en aquest segle i s’intensificaren al següent.

Com si fos un punt de vigilància o de rebuda, Can mates se situa encarada al camí reial de Barcelona,  davant del torrent que des del turó del castell anava a parar al Mogent,  i al costat del camí provinent de marina que passa per Parpers, que segurament segles enrere podia haver estat part de l’itinerari de  la via romana que anava d’Iluro a Acqua calidae.

La construcció actual de Can Mates cronològicament  forma part d’un període convuls de país, una forta recessió als s XVII i XVIII , decreixement econòmic, males collites, augment de la pressió fiscal, la guerra dels segadors, les epidèmies de pesta bubònica i la guerra de successió.  Els morts de guerra, de pesta, la gana, l’ocupació dels soldats de les tropes castellanes i franceses de les cases i masos, desembocaren en un fort descens de la població i un endeutament de l’economia pagesa.  A mitjans de S XVIII  ja hi ha indicis de recuperació.

Al Vallès la Roca va ser una de les poblacions que va patir més els allotjaments de soldats,  escriu Carreras Candi: “ El dia de la candelera de 1640 arribaren a la Roca 800 soldats de l’exèrcit del Conde Duque de Olivares , comandats  per don Alvaro de Quiñones, es feren amos del poble saltant-se les autoritats, abusant i robant als habitants”.

També va ser de les més afectades per la pesta bubònica,  van morir 92 persones entre el 1651 i el 1653 representant més del 60% de la població, es practicà “l’embarracament” per evitar el contagi, l’església de Sant Sadurní va ser considerada contagiada i per tant tancada durant un temps desprès de morir-hi una dona. Noves epidèmies de pesta es van produir fins tancar elsXVII.